admirar, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estabornir, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

impressionar, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 asustar, horrorizar, espantar. N'hi havia per a esglaiar qualsevol, era como para asustar a cualquiera. v pron 2 asustarse, horrorizarse, espantarse.  [...]

v tr 1 [asustar] sobresaltar, espantar. 2 [sobrecoger] sobresaltar, esglaiar. 3 p fr [acometer de repente] sobreprendre. v pron 4 [asustarse] sobresaltar-se, espantar-se. 5 [sobrecogerse] sobresaltar-se, esglaiar-se. 6 sobreprendre's.  [...]

v tr 1 [una alfombra] espolsar, picar. 2 [zaranderar] sacsejar, sacsar. 3 [a una persona] apallissar, atonyinar, espolsar l'esquena. 4 [un golpe] donar, clavar, pegar, ventar, etzibar. 5 [las moscas] espantar, ventar. 6 [la corriente eléctrica] enrampar, pessigar. 7 fig [emocionar] sotragar [...]

(≠ ruixar) Fer allunyar l'aviram, les mosques, etc. esquivar allunyar espantar aüixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 bastonejar, aporrinar, apallissar, copejar, garrotejar. Aporrear a una persona, bastonejar una persona. 2 fam [el piano] graponejar, grapejar. 3 [importunar] molestar, empipar. 4 [las moscas] espantar. v pron 5 [pelearse] esbatussar-se, barallar-se. 6 fig i p fr [trabajar] escarrassar-se [...]

1 v. tr. abatre. (En el sentit d'espantar és barbarisme.) 2 v. intr. abordar. amarar, posar-se sobre l'aigua un avió, esp. un hidroavió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

espantador espaventall espantaocells carassa, ninot de palla que hom posa al cim del paller per espantar els ocells. babarota, íd. baboia, íd. bubota, íd. mirota bujot(dial.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]